divendres, 16 d’octubre del 2009
Selecció de poemes de la tercera setmana (16/10/09)
Ens acostem a la setmana en què Sant Cugat s’omplirà de poesia i per anar escalfant motors us presentem tres poemes de Teresa Bosch i Vilardell, una autora de l’Empordà que ens presenta unes peces molt destacables, plenes de força i amb un sentit exacte i punyent de la construcció poètica. Tota una feliç troballa. També podeu llegir un poema de Marta Sampere, en què el fulgor d’un ulls crea formes flexibles.
Lluís Calvo
Rèquiem de dilluns
Saps què?
He vist el cap de setmana
ajagut al fons del pou.
Vell, vençut,
voltat de fang,
treia la llengua seca
cap enfora.
No me n'he pogut estar.
Li he robat les hores mortes.
Vorera
Me n'he adonat
tan bon punt he sortit al carrer.
Aquest matí
grinyolen els clàxons
i botzinen els frens.
I a ningú sembla que li importi.
La son
Ens hem xuclat el tacte i les promeses
amb l’alegria ferotge d’un vell nàufrag.
Ara, tu jeus al meu costat, panteixes,
i jo jec planera i nua cap al sostre.
Al capdavall, serà en aquest punt,
en l'esclat del sol infant per la finestra,
on s'acabarà, ara sí, ja per sempre,
l’itinerari de la nit. Voldria dir,
però no dic. La son... Voldria dormir,
però no dormo. La son... Tinc son de tu.
Teresa Bosch i Vilardell
Fent papiroflèxia
amb els fulls
i rialles
dels teus ulls.
Endevinar els plecs
amb la llum que s'hi reflecteix.
Marta Sempere
dijous, 8 d’octubre del 2009
Selecció de poemes de la segona setmana (9/10/09)
Aquesta setmana hem tingut una bona participació, amb poetes de qualitat dels quals tot seguit us n’oferim un tast, compost de tres poemes curts i un de més llarg. M. Elena Carné aprofundeix el seu vessant líric, amb un delicat poema, Montserrat Antín amalgama sexe i escriptura mentre que Carme Rosanas Martí explora, per la seva banda, el vessant intimista. Per últim, us presentem el poema “Equívoc fatal”, de Ferran Planell i Clofent, un poeta i músic de què en sentirem molt a parlar.
Lluís Calvo
Un passeig de la mirada.
Tot és quiet.
Només quatre branques que
el vent remena
i el vol de les papallones
blanques.
M. Elena Carné
Deixeu-me!
Deixeu-me en llibertat
i així podré esclavitzar-me!
Emmanillaré les meves mans
amb el so de les paraules
i beuré per sempre
l’aigua que brolla de les fonts
dels jardins de Safo.
Montserrat Antín
Quan parla un somriure,
un murmuri li contesta.
La mà explica tendreses,
la pell respon silenciosa.
Si es fan preguntes els ulls
tornen a parlar els somriures.
Carme Rosanas Martí
Equívoc fatal
Un buf suau
li recorregué el clatell,
sense girar-se
intuí que era ell.
Tancà els ulls,
n’esperà el contacte.
Mentre se li estripava la pell
començà a sentir l’agradosa escalfor
de la sang brollant-li cap a als pits
només ho havia intuït
ara, ja tard
el cervell li havia dit:
t’has equivocat
no era ell.
Ferran Planell i Clofent
Deixeu-me en llibertat
i així podré esclavitzar-me!
Emmanillaré les meves mans
amb el so de les paraules
i beuré per sempre
l’aigua que brolla de les fonts
dels jardins de Safo.
Montserrat Antín
Quan parla un somriure,
un murmuri li contesta.
La mà explica tendreses,
la pell respon silenciosa.
Si es fan preguntes els ulls
tornen a parlar els somriures.
Carme Rosanas Martí
Equívoc fatal
Un buf suau
li recorregué el clatell,
sense girar-se
intuí que era ell.
Tancà els ulls,
n’esperà el contacte.
Mentre se li estripava la pell
començà a sentir l’agradosa escalfor
de la sang brollant-li cap a als pits
només ho havia intuït
ara, ja tard
el cervell li havia dit:
t’has equivocat
no era ell.
Ferran Planell i Clofent
dijous, 1 d’octubre del 2009
Selecció de poemes de la primera setmana (2/10/09)
Sant Cugat torna un cop més a retrobar-se amb la poesia. I no només hi haurà tot un seguit d’actes durant la Setmana sinó que, a partir d’ara mateix, podeu participar i publicar els vostres poemes en aquesta secció.
Aquesta setmana us presentem un poema d’amor i de record de Laura Dalmau, amb final sorprenent (us recomano que visiteu el seu blog dedicat a la poesia: http://novembre1970.blogspot.com/); una peça de Montse Assens en què l’enyorament i l’escriptura van de bracet i, per últim, un inquietant poema de Lara Castanyer en què apareix la figura d’un pallasso mort, oblidat de tothom. En llegir-lo un no pot deixar d’evocar la pel•lícula I Clowns de Fellini...
Lluís Calvo
Consulteu les bases del Tot Poesia 2009 a http://totpoesia2009.blogspot.com/
Envieu els vostres poemes a teatre-auditori@santcugat.cat
No sé ben bé d’on vens
ni l’oxigen que s’arremora
al teu cos. M’atanso a fora,
mig amagada, i compto.
Compto hores, olors, gestos,
músculs tous, desesperances,
males passades, entrepans de farina,
paraules mudes, tot el que no he fet,
i els relleus de l’adolescència
amb justa metàfora quan s’alça
el teu fotograma en forma d’erecció.
Laura Dalmau
La resta
Retallo mots sobre cristall verge
i en faig argila a cau d’orella.
El tro perdut de la tempesta
m’empolsina els versos escrits fins ara
i una cua de llum curta i simètrica
encén el poema acabat de llegir.
Conec el rostre del vent i la pluja de matinada
i tinc el seu secret ancorat al fons del meu precipici.
I sé que jo, ja no dormo a les seves mans
ni a recer de la pell blanca del seu cos.
Somric a la llibertat del meu pensament
i començo a escriure a partir d’ara
els poemes de la resta de la meva vida.
Montse Assens
Llibre de dol
Una cua de ningú davant de la sala 3A
amenitzada per Fauré, In Paradisum...
El cognom italià del mort et resulta familiar,
o era una marca de sabates o gelats?
Et cum Lazaro quondam paupere...
Segons algú, havia estat pallasso.
Un taüt farcit d’oblit, cap ull que plori,
cap rialla, ni tan sols un enemic
que agafi el bolígraf per demanar-li,
ni fos de broma, un últim autògraf.
Lara Castanyer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)