Com ja és habitual en arribar la setmana del Festival els poemes ens han arribat amb onades impetuoses i sostingudes. La tria ha estat àrdua, però finalment cal destacar l’excel·lent contribució d’Albert Calls, la veu rítmica d’Azahara Cerezo –una poeta que segur que, tard o d’hora, donarà guerra i pau a les nostres lletres–, el viatge colorista i amb olor de tarongina d’Eduardo González Reyes i, per acabar, el contrapunt amorós d’Antonieta González i Maria Esteban.
Bona poesia i a reveure!
Lluís Calvo
Un milió de píxels
Al cel, els núvols, soldats a punt pel combat,
un exèrcit d'espases i llances, el crit i la sang.
L'ordre, els astres en línia, les coses,
els tòtems perduts, els guerrers
i els xamans, l'alè sintètic de la mort,
les aus que esquincen l'aire amb el seu vol.
Jo sóc en mi i vosaltres en la multitud
que camina, perduda, pels boscos de deixalles.
Jo sóc el riu, l'escorça, la formiga, el pardal
i el vol de l'oreneta tòpica, abatuda, deprimida
pel recorregut del llarg viatge, al final del camí.
I l'onada del mar és en nosaltres
i el paisatge quan es fon
i nosaltres, que ens fonem en el paisatge.
Albert Calls
VII
Em temptes sense saber
qu'és del tot fàcil sargir-me
si parlem d'allargar peus
o dits qu'esdevenen pluja,
en fluixa conducta a la cuixa
i crom som i si no com
t'expliques que'ns reblanim
amb la calor de claror,
que duu la trampa al seu si
com la que tots duem dins,
no és ni humit ni mèrit,
ni ritme, ni mite, ni himne,
només el dolor congènit,
el fet de ser-hi -o viure.
Azahara Cerezo
Llévame a Sevilla en Primavera.
Para que todo este universo que florece,
pudiera prolongarse mucho tiempo.
Antes de que azoten los rigores
del verano
y puedan marchitar
toda esta marejada de colores.
Llévame a Sevilla,
mientras sigan existiendo
primaveras.
Eduardo Gonzalez Reyes
Embranzida
Fou en el temps de les taronges
la teva llarga absència de bes
tu dormitaves feixucs silencis
enmig de boires fugies furtiu.
Fou en el temps de la verema
quan s'emparraven les teves veus
en ma pell endurida com escorça
cercant aigües de primavera.
Temps de fulles roges
Temps de músiques
Temps d'amors !
Antonieta González
La nit
Foradada la nit
delires absències
fumigues
amb brins de tendresa
la muralla d'ombres
entre tu i jo
i esclata la lira.
Nits sincopades
et duen cristalls de joia
ràfegues de records
foradant el mar
tots dos a soles
i esclata la lluna.
Maria Esteban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada