Selecció de poemes de la quarta setmana (23/10/09)

Aquesta setmana som la ciutatd e la poesia i, per celebrar-ho, us proposem que sortiu al carrer i gaudiu de les activitats programades. I per anar fent boca entre acte i acte podeu llegir aquests tres poetes de procedències diverses. Miquel Àngel Vich Bonada ens presenta un poema amoròs, de to sensual. Des de valència, Empar ens ofereix una cançó de mar i rems. I, finalment, Sílvia Sánchez dedica un poema a la seva filla, amb un final sorprenent.

Lluís Calvo



Horabaixa

Acull-me, amor,
aquest capvespre.
gronxa'm amb garlandes
de petxines i escumes.

Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest noy crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure'ns.
amb dits tossuts,
el jerogrífic de la pell.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el nostre sabor
als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.

Miquel Àngel Vich Bonada



Atura, remer, la barca

Atura, remer, la barca
i que es detinga la mar
perquè el somni d'una fada
puga a la barca pujar.

Que guarden silenci els peixos,
que callen els mariners
perquè és un somni d'estrelles
brodades en un roser.

I, quan estiga a la barca,
porteu-li bon aire els vents
perquè puga arribar d'hora
on el dia és transparent.

Empar



A la meva filla

Primer, va ser una llum dins meu,
un desig, una expectativa, una il·lusió.
Després, algú que camina darrera meu i
s'esforça a seguir-me gatejant.
Tercer, una mà suau que confia amb la meva
I m'acompanyarà a fer diferents coses.
Ara, vaig darrere teu.
Avances amb passes llargues i no sempre,
encara que ho intento, estic al teu nivell.
Admirant la teva ànima jove,
harmoniosa: per a mi, perfecta.
Segur que més endavant caminaré
molt lluny de tu, seguint l'estela que vas deixant.
seguint, estiamda, aquests set colors.

Sílvia Sánchez