Selecció de poemes de la cinquena setmana (30/10/09)

Com ja és habitual en arribar la setmana del Festival els poemes ens han arribat amb onades impetuoses i sostingudes. La tria ha estat àrdua, però finalment cal destacar l’excel·lent contribució d’Albert Calls, la veu rítmica d’Azahara Cerezo –una poeta que segur que, tard o d’hora, donarà guerra i pau a les nostres lletres–, el viatge colorista i amb olor de tarongina d’Eduardo González Reyes i, per acabar, el contrapunt amorós d’Antonieta González i Maria Esteban.

Bona poesia i a reveure!

Lluís Calvo

Un milió de píxels

Al cel, els núvols, soldats a punt pel combat,

un exèrcit d'espases i llances, el crit i la sang.

L'ordre, els astres en línia, les coses,

els tòtems perduts, els guerrers

i els xamans, l'alè sintètic de la mort,

les aus que esquincen l'aire amb el seu vol.

Jo sóc en mi i vosaltres en la multitud

que camina, perduda, pels boscos de deixalles.

Jo sóc el riu, l'escorça, la formiga, el pardal

i el vol de l'oreneta tòpica, abatuda, deprimida

pel recorregut del llarg viatge, al final del camí.

I l'onada del mar és en nosaltres

i el paisatge quan es fon

i nosaltres, que ens fonem en el paisatge.

Albert Calls

VII

Em temptes sense saber
qu'és del tot fàcil sargir-me
si parlem d'allargar peus
o dits qu'esdevenen pluja,
en fluixa conducta a la cuixa
i crom som i si no com
t'expliques que'ns reblanim
amb la calor de claror,
que duu la trampa al seu si
com la que tots duem dins,
no és ni humit ni mèrit,
ni ritme, ni mite, ni himne,
només el dolor congènit,
el fet de ser-hi -o viure.

Azahara Cerezo

Llévame a Sevilla en Primavera.

Para que todo este universo que florece,
pudiera prolongarse mucho tiempo.
Antes de que azoten los rigores
del verano
y puedan marchitar
toda esta marejada de colores.
Llévame a Sevilla,
mientras sigan existiendo
primaveras.

Eduardo Gonzalez Reyes

Embranzida

Fou en el temps de les taronges

la teva llarga absència de bes

tu dormitaves feixucs silencis

enmig de boires fugies furtiu.

Fou en el temps de la verema

quan s'emparraven les teves veus

en ma pell endurida com escorça

cercant aigües de primavera.

Temps de fulles roges

Temps de músiques

Temps d'amors !

Antonieta González

La nit

Foradada la nit

delires absències

fumigues

amb brins de tendresa

la muralla d'ombres

entre tu i jo

i esclata la lira.

Nits sincopades

et duen cristalls de joia

ràfegues de records

foradant el mar

tots dos a soles

i esclata la lluna.

Maria Esteban

Selecció de poemes de la quarta setmana (23/10/09)

Aquesta setmana som la ciutatd e la poesia i, per celebrar-ho, us proposem que sortiu al carrer i gaudiu de les activitats programades. I per anar fent boca entre acte i acte podeu llegir aquests tres poetes de procedències diverses. Miquel Àngel Vich Bonada ens presenta un poema amoròs, de to sensual. Des de valència, Empar ens ofereix una cançó de mar i rems. I, finalment, Sílvia Sánchez dedica un poema a la seva filla, amb un final sorprenent.

Lluís Calvo



Horabaixa

Acull-me, amor,
aquest capvespre.
gronxa'm amb garlandes
de petxines i escumes.

Amb la cadència lenta
que davalla, encesa,
des de la teva mirada.

Allarguem aquest noy crepuscle
fent rodolar silencis
que omplim amb besades
nascudes de beure'ns.
amb dits tossuts,
el jerogrífic de la pell.

Creem un espai
sense més horitzó
que reconèixer
el nostre sabor
als llavis.

Mentre el temps,
fràgil,
fa inventari de l'embruix
dels somriures càlids.

Miquel Àngel Vich Bonada



Atura, remer, la barca

Atura, remer, la barca
i que es detinga la mar
perquè el somni d'una fada
puga a la barca pujar.

Que guarden silenci els peixos,
que callen els mariners
perquè és un somni d'estrelles
brodades en un roser.

I, quan estiga a la barca,
porteu-li bon aire els vents
perquè puga arribar d'hora
on el dia és transparent.

Empar



A la meva filla

Primer, va ser una llum dins meu,
un desig, una expectativa, una il·lusió.
Després, algú que camina darrera meu i
s'esforça a seguir-me gatejant.
Tercer, una mà suau que confia amb la meva
I m'acompanyarà a fer diferents coses.
Ara, vaig darrere teu.
Avances amb passes llargues i no sempre,
encara que ho intento, estic al teu nivell.
Admirant la teva ànima jove,
harmoniosa: per a mi, perfecta.
Segur que més endavant caminaré
molt lluny de tu, seguint l'estela que vas deixant.
seguint, estiamda, aquests set colors.

Sílvia Sánchez

Selecció de poemes de la tercera setmana (16/10/09)

Ens acostem a la setmana en què Sant Cugat s’omplirà de poesia i per anar escalfant motors us presentem tres poemes de Teresa Bosch i Vilardell, una autora de l’Empordà que ens presenta unes peces molt destacables, plenes de força i amb un sentit exacte i punyent de la construcció poètica. Tota una feliç troballa. També podeu llegir un poema de Marta Sampere, en què el fulgor d’un ulls crea formes flexibles.

Lluís Calvo



Rèquiem de dilluns

Saps què?
He vist el cap de setmana
ajagut al fons del pou.
Vell, vençut,
voltat de fang,
treia la llengua seca
cap enfora.

No me n'he pogut estar.
Li he robat les hores mortes.


Vorera

Me n'he adonat
tan bon punt he sortit al carrer.
Aquest matí
grinyolen els clàxons
i botzinen els frens.
I a ningú sembla que li importi.


La son

Ens hem xuclat el tacte i les promeses
amb l’alegria ferotge d’un vell nàufrag.
Ara, tu jeus al meu costat, panteixes,
i jo jec planera i nua cap al sostre.

Al capdavall, serà en aquest punt,
en l'esclat del sol infant per la finestra,
on s'acabarà, ara sí, ja per sempre,
l’itinerari de la nit. Voldria dir,
però no dic. La son... Voldria dormir,
però no dormo. La son... Tinc son de tu.


Teresa Bosch i Vilardell



Fent papiroflèxia
amb els fulls
i rialles
dels teus ulls.
Endevinar els plecs
amb la llum que s'hi reflecteix.


Marta Sempere

Selecció de poemes de la segona setmana (9/10/09)

Aquesta setmana hem tingut una bona participació, amb poetes de qualitat dels quals tot seguit us n’oferim un tast, compost de tres poemes curts i un de més llarg. M. Elena Carné aprofundeix el seu vessant líric, amb un delicat poema, Montserrat Antín amalgama sexe i escriptura mentre que Carme Rosanas Martí explora, per la seva banda, el vessant intimista. Per últim, us presentem el poema “Equívoc fatal”, de Ferran Planell i Clofent, un poeta i músic de què en sentirem molt a parlar.

Lluís Calvo



Un passeig de la mirada.
Tot és quiet.
Només quatre branques que
el vent remena
i el vol de les papallones
blanques.

M. Elena Carné

Deixeu-me!
　
Deixeu-me en llibertat
i així podré esclavitzar-me!

Emmanillaré les meves mans
amb el so de les paraules

i beuré per sempre
l’aigua que brolla de les fonts
dels jardins de Safo.

Montserrat Antín



Quan parla un somriure,
un murmuri li contesta.
La mà explica tendreses,
la pell respon silenciosa.
Si es fan preguntes els ulls
tornen a parlar els somriures.

Carme Rosanas Martí



Equívoc fatal

Un buf suau
li recorregué el clatell,
sense girar-se
intuí que era ell.

Tancà els ulls,

n’esperà el contacte.

Mentre se li estripava la pell
començà a sentir l’agradosa escalfor
de la sang brollant-li cap a als pits

només ho havia intuït
ara, ja tard
el cervell li havia dit:

t’has equivocat

no era ell.

Ferran Planell i Clofent

Selecció de poemes de la primera setmana (2/10/09)

Sant Cugat torna un cop més a retrobar-se amb la poesia. I no només hi haurà tot un seguit d’actes durant la Setmana sinó que, a partir d’ara mateix, podeu participar i publicar els vostres poemes en aquesta secció.

Aquesta setmana us presentem un poema d’amor i de record de Laura Dalmau, amb final sorprenent (us recomano que visiteu el seu blog dedicat a la poesia: http://novembre1970.blogspot.com/); una peça de Montse Assens en què l’enyorament i l’escriptura van de bracet i, per últim, un inquietant poema de Lara Castanyer en què apareix la figura d’un pallasso mort, oblidat de tothom. En llegir-lo un no pot deixar d’evocar la pel•lícula I Clowns de Fellini...

Lluís Calvo


Consulteu les bases del Tot Poesia 2009 a http://totpoesia2009.blogspot.com/

Envieu els vostres poemes a teatre-auditori@santcugat.cat



No sé ben bé d’on vens
ni l’oxigen que s’arremora
al teu cos. M’atanso a fora,
mig amagada, i compto.
Compto hores, olors, gestos,
músculs tous, desesperances,
males passades, entrepans de farina,
paraules mudes, tot el que no he fet,
i els relleus de l’adolescència
amb justa metàfora quan s’alça
el teu fotograma en forma d’erecció.

Laura Dalmau



La resta

Retallo mots sobre cristall verge
i en faig argila a cau d’orella.
El tro perdut de la tempesta
m’empolsina els versos escrits fins ara
i una cua de llum curta i simètrica
encén el poema acabat de llegir.
Conec el rostre del vent i la pluja de matinada
i tinc el seu secret ancorat al fons del meu precipici.
I sé que jo, ja no dormo a les seves mans
ni a recer de la pell blanca del seu cos.
Somric a la llibertat del meu pensament
i començo a escriure a partir d’ara
els poemes de la resta de la meva vida.

Montse Assens



Llibre de dol

Una cua de ningú davant de la sala 3A
amenitzada per Fauré, In Paradisum...
El cognom italià del mort et resulta familiar,
o era una marca de sabates o gelats?
Et cum Lazaro quondam paupere...
Segons algú, havia estat pallasso.
Un taüt farcit d’oblit, cap ull que plori,
cap rialla, ni tan sols un enemic
que agafi el bolígraf per demanar-li,
ni fos de broma, un últim autògraf.

Lara Castanyer

TOT PO-e-SI-@ 2009

Aquesta activitat, adreçada als centres educatius i a la població en general, s’ofereix en col·laboració amb el Tot Sant Cugat i sota la mirada poètica de Lluís Calvo, amb l’objectiu de fer-vos gaudir amb la creació de poemes propis sobre el tema que més us interessi.

Alumnat, professorat, pares, mares, avis i àvies, només cal que envieu les vostres creacions poètiques a l'adreça de correu electrònic: teatre-auditori@santcugat.cat

Els poemes triats seran publicats a l’apartat TOT PO-e-SI-@ del Tot Sant Cugat, al web del Festival: www.poesia.santcugat.cat i al blog: http://totpoesia2009.blogspot.com/ on podreu rebre i deixar comentaris.

Cada autor seleccionat rebrà dues invitacions per a l’espectacle "Tot és en tot" de Santi Arisa, al Teatre-Auditori (dissabte 24 d’octubre, a les 22 h), dins del Festival de Poesia d'enguany.

Els poemes, de 14 versos com a màxim, es poden enviar, en català o en castellà, a partir del divendres 11 de setembre fins al dimarts 20 d’octubre.

És imprescindible que tots els poemes vagin acompanyats de les dades següents: nom, edat, adreça, telèfon i e-mail.

Poetes, animeu-vos a participar-hi i a fer conèixer la vostra obra.